En l'espai de fòrum vam comentar alguns de nosaltres el fet de que molts professionals estan molt preocupats en posar nom al que li passa a un determinat alumne, ens trobem en que mestres i sobretot les famílies necessiten posar nom al "problema" del seu fill/a, per saber i entendre que els hi passa.
Aquest és un tema que també m'ha tocat de ple durant la meva intervenció al centre. El fet d'haver demanat la col·laboració de les famílies durant la realització de les diferents proves als seus fills/es, els quals havien de completar i respondre una sèrie de qüestionaris, ha fet saltar les alarmes d'aquests i haver-se mostrat algunes d'ells molt angoixats per la resposta que els hi donaríem, ja que tal i com m'ha comentat la meva tutora, ha estat moltes vegades les que han preguntat si ja sabíem quelcom i quan els hi informaríem.
Realment i posant-me en el lloc dels pares, conèixer les potencialitats del seus fills/es, el treball que com a pares han de realitzar per afavorir les seves capacitats així com la resposta que el mateix centre adoptarà resulta tranquil·litzador i una manera de mostrar el nostre suport i acompanyament a aquestes famílies, que poden arribar a mostrar actituds molt diferenciades respecte als resultats obtinguts pels seus fills.
Això ens ha portat a elaborar el tipus de resposta que la meva tutora donarà a les famílies, ja que per motius laborals no hi podré estar present, per tal d'adequar la resposta a la realitat i sense crear falses expectatives sinó concretant que realment els seus fills presenten altes capacitats ( i en el cas de la K.M on realment podem parlar de sobredotació, assessorar sobre el tipus de treball, de suport que poden rebre d'altres entitats externes al centre per ampliar i millorar la resposta a aquesta alumna).
Aquest és un altre aspecte de la meva intervenció que realment també ha de ser analitzat i tractat amb deteniment, ja que les famílies son un punt molt important per afavorir el treball coordinat que ajuda a millorar la nostra intervenció, el treball, i resposta a donar als alumnes.
Hola Thais,
ResponEliminamolt bona feina i crec molt oportú el fet d'haver d'elaborar, suposo una mena de protocol, de respostes per a les famílies.
Em sembla que les famílies amb nens superdotats deuen respondre diferent que les famílies amb nens amb dificultats, no dic ni més bé, ni més malament, perquè penso que en els dos casos hi ha molt feina a fer i sobretot, com bé dius, és fonamental l'ajuda i el treball que ha de fer la família en els dos casos.
Què en penses? Com ho veus?
M'agrada el teu treball i felicitats!!
Una abraçada.
Susanna
Hola Susanna,
ResponEliminaMoltes gràcies pel teu comentari!
La veritat és que l'actitud de les famílies varia molt una d'altres. Hi ha famílies que els hi provoca una gran angoixa perquè no saben com fer front als requeriments del seu fill, i cal un acompanyament i assessorament gran per tal de donar-los confiança i saber derivar-los als serveis o recursos que optimitzin el desenvolupament dels seus fills/es. Però també hi ha famílies que es mostren més receptives i preparades per fer front a la nova situació, ja que per fi senten que poden confirmar el que ja sospitaven "posar nom" com comentàvem a l'espai del fòrum, al que els hi passa als seus fills/es.
En tot cas el nostre treball i funció és àmplia i com a professionals hem de saber atendre a la demanda i necessitats de les famílies, que com he aprés amb una entrevista, ja pots conèixer en quin punt es troba la família, com es mostra i el tipus de treball que pots realitzar amb aquestes.
Hola Thais,
Eliminamoltes gràcies per la resposta, estic d'acord amb el que hi dius.
Una abraçada i ànims que ja ens queda menys!!
Susanna
Bona nit Thais, has fet molt bona feina!!! Crec que el tema que has estat treballant és molt interessant. Jo sóc mestra d'Educació Infantil i els pares d'una alumna que havia tingut que era molt treballadora i tenia un bon nivell d'aprenentatge, van comunicar a la mestra actual (2on Primària) que li passesin proves perquè creien que era superdotada. Els pares en tot moment van mostrar-se molt exigents amb l'escola. Volien saber tot el treball que es feia amb la seva filla. Va arribar un moment que la relació entre pares i tutora va canviar pel fet que la tutora no tenia en compte com era la seva filla. Creus que els pares amb nens amb altes capacitat es mostren més exigents que els nens que tenen dificultats d'aprenentatge?
ResponEliminaÉs més difícil tractar amb aquests pares?
Fins aviat,
Sandra.
Penso que no pode dir que sempre sigui més difícil tractar amb pares amb nens/es amb altes capacitats, sinó amb aquelles famílies, independentment, de les dificultats que presenti el seu fill/a, que no confia el que des de l'escola s'està fent o es planteja fer. Quan la relació, la comunicació i el treball conjunt entre aquests dos agents desapareix o es torna dificultós, és quan apareixen els problemes i les dificultats, on malauradament, el que sempre surt més perdent és l'alumne.
EliminaConsidero, que nosaltres, com a professionals hem d'aprendre a treballar pro aquestes relacions, a possibilitar la comunicació, intentant transmetre confiança i assentant el camí que possibiliti el diàleg i el treball conjunt per a facilitar el desenvolupament,les possibilitats de tot alumne.
Una salutació,
Thais