Primeres passes

Porto ja unes setmanes al centre. Com sempre els inicis mai són senzills, sempre tens por a com seran les primeres impressions, si realment seràs ben rebuda, si podràs portar a terme el projecte plantejat, si aquest serà ben rebut...en definitiva que les pors i les angoixes són difícils de fer desaparèixer en els primers moments.

No obstant cal dir que tot ha anat molt bé. En tot moment la meva tutora m'ha acompanyat i m'ha ajudat a organitzar la meva agenda perquè pogués aterritzar i situar-me tant al centre com en la feina que havia de desenvolupar.

Això ha fet que el primer dia ens haguem dedicat a parlar sobre els casos a treballar, a conèixer als alumnes, tutors/es per tal de que tothom pogués conèixem tant a mi com a la feina que tenia plantejada desenvolupar.

Per tant cal dir que aquestes dues primeres setmanes m'he dedicat a observar als cinc alumnes dins el context aula, com aquests treballen i interaccionen tant amb la mestra com amb la resta de companys/es, coneixent de primera mà a aquests tant físicament com l'actitud, el rol que desenvolupen dins el seu grup classe.

Cal dir que m'ha sorprès observar que cada nen/a mostra una personalitat diferent: uns més tímids, pràcticament no es relacionen amb la resta de companys/es, altres són líders dins el seu grup, pols pràcticament oposats on s'amaga interiorment en tots ells/es unes altes capacitats que posteriorment es manifesta en la seva capacitat de resposta, en trets peculiars que solen mostrar aquest tipus d'alumnes.

La veritat és que aquestes dues setmanes han estat molt gratificants, ja que en tot moment els diferents mestres m'han donat l'oportunitat de poder estar present a l'aula, participar i moure'm amb llibertat, fet que m'ha permès realitzar un treball d'observació més acurat.

El que més m'ha cridat l'atenció és el fet de que un cop et submergeixes en aquest àmbit, t'hi fixes en detalls que et fan adonar de la diversitat de capacitats i nivells que existeix dins una aula, fet que penso que dona més valor i utilitat real al meu projecte ja que reorientant el treball a fer, considero que hauré de tenir en compte poder desenvoupar unes mesures que no només atenguin a aquells alumnes "sobredotats" sinó a tots aquells que segueixen ritmes diferents d'aprenentatge, que si s'aconsegueix estimular i treballar conjuntament pots ajudar a  millorar i optimitzar molt les seves capacitats. 

Per això considero que haig de tenir molt en compte aquestes conclusions extretes d'aquestes primeres observacions, tal i com vaig comentar posteriorment amb la meva tutora, la qual i conjuntament també vam decidir el conjunt de proves estandaritzades que passaríem als cinc alumnes, concretats en aquests projecte, per tal d'acabar de confirmar la sospita dels mestres, de les seves altes capacitats.

Ara em cal analitzar amb detall els diferents instruments a utilitzar per poder arribar a passar aquests als diferents alumnes.

De que parlem quan parlem d'ALTES CAPACITATS?

Una de les primeres qüestions a poder resoldre i aprofundir per millorar el meu pla de treball, és poder realitzar una bona recollida i anàlisi d'informació per poder conèixer de primera mà, que són les altes capacitats, que engloba aquest concepte i quines són les variables a tenir en compte tant en la seva detecció com amb els possibles entrebancs o dificultats amb les que possiblement em pugui trobar.

En la bibliografia inclosa, hi ha diversos documents que vaig començar a consultar per a saber una mica més, especialment el document DACI, una sèrie de materials tant documentals com a pràctics, ja que inclouen exercicis que possibilita saber una mica més sobre el tema.

Paral·lelament he fet recerca també per internet per poder ampliar la informació i puc destacar que són molts els autors que ens parlen de la necessitat de poder fer una distinció entre sobredotació, talent o precocitat, ja que són termes que moltes vegades s'engloben en el mateix sac i no tenen la mateixa significativitat ni requereixen del mateix desenvolupament. Aquest aspecte, tot i haver sentit al respecte, no considerava que fós tan important i un cop capficada en aquesta temàtica em resulta fonamental.

Per això volia compartir en aquest blog la diferenciació entre aquests tres termes:

Sobredotació: A través de la teoria de Renzulli, dels tres anells (finals dels anys 70), ens parla de tres característiques que s'entrellacen entre si: la creativitat, el compromís per la feina i una aptitud per sobre de la mitjana, encara que no necessàriament molt superior, ja que és la confluencia d'aquests tres factors la que porta a una òptima realització creatiu-productiva.

Es considera que aquests nens/es disposen d'un nivell força elevat de recursos en totes les aptituds intel·lectuals.

Nen/a talentós: aquell que mostra un elevat rendiment en una àrea determinada de coneixement, de manera independent al rendiment que podria mostrar en la resta d'àrees de coneixement. Això fa que poguem parlar de diferents tipus de talents (verbal, matemàtic, creatiu...).

Precocitat: implica un ritme de desenvolupament més ràpid, i això fa que no poguem parlar d'un fenòmen intel·lectual sinó evolutiu, i a mesura que els alumnes vagin madurant aniran equiparant-se les seves capacitats intel·lectuals.

El que si que s'ha de tenir en compte entre aquests tres perfils, és que la motivació, la frustració, l'avorriment, son factors que hi són presents en aquestes tres tipologies, i a les que s'ha de saber fer front i evitar o ajudar a reduir per aconseguir que els alumnes que presenten aquestes característiques puguin arribar a treure profit de tot el seu opotencial sense que se sentin diferents sinó que puguin gaudir i sentir-se plenament integrats amb els seus companys i mestres.

Us deixo el link del document DACI, per a totes aquelles persones que voleu saber una mica més al respecte.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/daci/modul_1/index

Alumnes de la intervenció

Quan vaig plantejar aquest projecte amb la meva tutora vam parlar sobre els alumnes sota els quals es centraria el meu projecte. Serien alumnes de primària que motivats pel seu alt rendiment, evolució a l'aula, els mestres es veien amb necessitat de suport per ajudar a donar resposta a aquests alumnes.

En un primer moment vam considerar que tenint en compte el temps que disposava de pràctiques, ja que 75 hores passen molt depressa, no calia tampoc assumir molts nens/es, ja que la realització de proves, interpretació, coordinació amb els mestres donava més feina del temps que disposava. La veritat és que un cop començat amb la primera fase de la intervenció i havent conegut tant als alumnes com als mestres hem considerat oportú poder treballar amb cinc alumnes, un parell més dels que inicialment vam comentar, ja que els casos em semblen molt interssants i val la pena poder invertir temps per poder elaborar un projecte que realment respongui a les necessitats i demandes del centre.

També cal dir que el suport i recolçament que fins ara estic rebent per part de la meva tutora del centre m'està facilitant molt la tasca que realitzo, i m'està fent sentir una més de l'equip.

D'aquesta manera puc concretar que els alumnes a atendre seran els següents:

N.P: alumne de P5: tot i que inicialment la intervenció anava dirigida a alumnes de primària tenint en compte que aquesta alumna aviat començarà la primària es veu necessari plantejar el tipus de treball, necessitats que requerirà aquesta per tal d'iniciar la primària amb èxit. És molt oberta i amb iniciativa per participar sempre a l'aula.

R.D: alumne de 2n. Bastant introvertit i callat, pràcticament mai et mira als ulls quan et parla.

K.M: alumna de  3er. Sembla està distreta a l'aula, sense interés però quan li preguntes sempre té preparada la resposta encertada (en mates, medi...)

J.V: alumne de 6è. Insegur i molt perfeccionista. Això el fa ser molt lent en l'execució de les tasques.

A.G: alumne de 6è. És obert i es mostra bastant líder entre el seu grup.

Com podeu veure cada un presenta les seves peculiaritats, i això fa que m'hagi de centrar en cada un d'ells per poder donar la millor resposta de cara a la meva intervenció.

Revista INFOCOP

Una de les primeres lectures que he realitzat sobre el tema de les altes capacitats ha estat a través de la revista INFOCOP, que la meva tutora em va facilitar, per tal de que pogués fer una ullada al número 51, en el què varis articles d'aquesta feia referència a les altes capacitats.

En aquesta s'emfatitza com molts nens/es tot i les seves capacitats no arriben ni a la universitat (gairebé la meitat dels nens/es sobredotats espanyols) a causa de que el nostre sistema educatiu no dona la resposta adequada a aquests alumnes.

Les causes principals que porten a aquests alumnes a aquests baixos resultats són: l'aburriment, la desmotivació per l'aprenentatge, problemes d'ansietat, aillament i també veure com els seus interessos no coincideixen amb la resta dels companys/es de la seva edat.

A més de les conseqüències negatives que suposa per l'alumne amb alta capacitat, l'article també destaca com aquesta no-resposta suposa un fracàs per la pròpia societat, ja que el fet de que aquests alumnes no arribin a treure profit de tot el seu potencial fa perdre en el camí recursos humans valuosos tant per la ciència, la invesigació, l'art(...).

Hi ha hagut països, com Corea del Sur, que analitzant aquesta conseqüència han fet modificacions en el seu sistema educatiu, per ajudar a millorar el rendiment dels alumnes amb altes capacitats, fent que hagi passat a acupar, en els darrers informes PISA (2009), el primer lloc en els seus resultats.

Tot i que a nivell legislatiu s'ha avançat respecte a l'atenció a aquests alumnes, encara no resulta suficient, ja que la posada en pràctica posterior no sap encara donar la resposta adequada.

Una de les crítiques que es realitzen, sobretot per part  de les associacions de nens/es amb altes capaciats, és la inflexibilitat del nostre sistema educatiu, que està més atent en la compensació de les mancances, que el sistema d'adaptacions curriculars que desenvolupa es ineficaç, existeix alhora manca de coordinacuió entre els professionals i una manca de formació per part del conjunt del professorat en aquesta àrea, fent que no estiguin preparats per a realitzar adaptacions curriculars per aquest tipus d'alumnes (...).

Per tant la conclusió és que existeix un gran nombre d'alumnes a les nostres escoles amb altes capacitats que no han estat detectats, on  a més hi ha casos que aquestes capacitats es junten amb altres trastorns (déficit d'atenció, hiperactivitat...), fent que les altes capacitats que presenta quedin completament emmascarades per l'altre dèficit.

Aquest primer article, sens dubte, deixa a l'aire un gran nombre de qüestions per a poder ser reflexionades i que ara que estic aterrant en aquest àmbit, tot just iniciant les meves pràctiques, m'estic trobant molts aspectes que en aquest primer reportatge s'analitzen fent-me ser conscient de la situació i problemàtica a la qual hauré de fer front per poder portar a terme aquest projecte amb èxit.

Si voleu llegir més al respecte, altres articles d'aquesta mateixa resposta us deixo el link on podeu trobar la revista en versió digital. Jo a mesura que avanci les pràctiques aniré comentant altres articles que em resultaran útils al llarg de la intervenció.

http://www.cop.es/index.php?page=Infocop-numeros

Emmarcament

El meu periode de pràctiques se centra novament en l'àmbit de l'educació formal, tot i que aquesta vegada em centro amb alumnes de primària. L'escola  es troba situada a Cornellà de Llobregat i la seva titularitat es concertada.

Aquest centre acull alumnes des dels 0  fins als 16 anys, fet que valoro enormement ja que dona l'oportunitat de poder realitzar un seguiment, un apropament més contextualitzat i real tant amb els alumnes com amb les pròpies famílies, ja que el contacte que es perllonga durant tant de temps permet establir una relació més estreta i propera amb aquests.

Els alumnes que atendré primerament són aquells que destaquen per les seves capacitats, un  tema que tot i estar inclós a la mateixa llei d'educació (2009), en el seu article 83, en el que us faig constar els criteris que especifica, no sempre es desenvolupa a les escoles:

 

"1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a atendre els alumnes amb altes capacitats, amb programes específics de formació i flexibilitat en la durada de cada etapa educativa.adequada."

2. L’Administració educativa ha destablir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació de les altes capacitats i l’atenció metodològica

Partint d’aquesta  premissa, considero essencial poder crear les mesures adequades per donar resposta a aquest alumnat. Partiré primerament d'aquells alumnes que han estat derivats pels propis mestres, els quals molts cops per manca de formació, d'experiència no saben com donar resposta a aquests alumnes per tal de que puguin arribar a treure profit de tot el seu potencial sense que se’ls acabi tornant en contra, convertint la seva potencialitat en manca de motivació, conductes rebels(...).

D’aquesta manera tot i que primerament parteixi d’uns casos particulars el meu objectiu és aconseguir poder analitzar i saber descobrir la diferència existent entre sobredotació, talent o precocitat, alhora que dissenyo orientacions, plans de treball i actuació que afavoreixi el treball dins l’aula amb aquests alumnes i la resta de companys/es per tal de aquesta diferència sigui viscuda de manera positiva i acceptada per tots els membres de la comunitat educativa (alumnes, docents, família i el propi centre).

Per a consultar...

Les referències que a continuació cito són els primers referents bibliogràfics que en primer terme considero essencial poder analitzar. Posteriorment i a mesura que la intervenció, el coneixement del cas evolucioni, sens dubte aquest material bibliogràfic anirà augmentant i/o modificant.

Respecte l’Educació Escolar:

- Castelló, M; Luque, A; Jiménez, I; Onrubia, J; Lago, J.R: Monereo, C; Pozo J.I; Pérez, M; Sánchez, E; Pérez, M; Luque, A; Pitarque, I; Carretero, R. (2003). Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC. P02/02110/00403.


- Monereo, C.; Sole, I. (1999). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza.


- Castelló, A; Font, J; Giné, C; Girona, J.M; Grau, R; Mauri, T; Montón, M; Tirado, V.(2003). Anàlisis de casos. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.


- Coll, C; Gómez, I; Martí, E; Mauri, T; Miras, M; Onrubia, J; Solé, I; Valls, E. (1997). Psicologia de la Instrucció. Barcelona: UOC.


- Alonso Tapia, LL; Duch Almo, R; Julián Marzá, J.P; Puig i Pi, I; Ristol Orriols, A; Saborit Mallol, C; Sanz Torrent, M; Sidro Tirado, J.J; Andreu Barrachina, LL. (Coord).(2011). Diagnòstic en educación. Barcelona: UOC.

- Giorgis, N. (?). Perfil de Inteligencias Múltiples.

Respecte les necessitats educatives especials:

- Alonso Tapia, J. (1997). Motivar para el aprendizaje. Teoría y estrategias. Bercelona: Edebé.


- Mauri, T; Monereo, C; Badia, A. (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal .Bloc III: Projecte d’avaluació psicopedagògica dels alumnes amb necessitats educatives especials. (Cap-16). Barcelona: UOC.


Respecte l’assessorament curricular i metodologia:

- Mauri i Majós, T. (1996). Disseny, desenvolupament i innovació del currículum. Barcelona: UOC (material paper).


- Castelló, M; Monereo, C. (2000). Las concepciones de los profesores sobre la enseñanza de estrategias de aprendizaje. Ensayos y experiencias, 33, 78-91.


- Sanchez-Cano i Bonals. La evaluación psicopedagógica. Ed. Graó. Barcelona: 2005.


- Armstrong, T. (2006) Inteligencias múltiples en el aula: guía práctica para educadores (2ºed.). Paidós Ibérica.

- DACI-Formació del professorat: Inclusió educativa i altes capacitats intel·lectuals.


Treball amb les famílies:

- Mauri, T; Monereo, C; Badia, A. (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal .Bloc IV: La pràctica psicopedagògica en resposta de les propostes i demandes d’alumnes, professors i pares. (Cap-24). Barcelona: UOC.

Quin serà el treball a desenvolupar?

Els aspectes concrets sota els quals em centraré seran els següents:

ü  Fer una observació a l’aula i al pati dels diferents alumnes que els mestres han derivat com a possible cas d’alta capacitat, per conèixer com interaccionen amb els companys, la seva actitud davant els continguts acadèmics, amb el mestre(...).

ü  Observar la metodologia, el treball que realitza i el tipus d’interacció que el mestre estableix amb aquests alumnes així com amb la resta del grup classe.

ü  Passar diferents proves estandaritzades per establir el seu QI i poder analitzar la diferència entre sobredotació, talent o precocitat. Realització de qüestionaris pels mestres i la família.

ü  Dissenyar diferents mesures i actuacions per millorar la seva integració i aprofitament curricular dins l’aula.

ü  Elaboració d’un protocol d’actuació amb pautes generals que ajudin al professorat a detectar i treballar amb alumnes amb altes capacitats.

ü  Portar a terme una sessió formativa presencial amb el conjunt del professorat per ampliar i millorar la seva formació en aquest camp que suposi un treball complementari al protocol d’actuació elaborat.

ü  Inserir les mesures dissenyades i el mateix protocol dins el pla d’atenció a la diversitat del propi centre.

Comencem el segon Pràcticum

Ja estem arribant al final dels nostres estudis i aquesta segona oportunitat de contacte amb la realitat ens fa tocar de peus a terra i ser conscients del recorregut realitzat i de l'aprenentatge adquirit.

A través del primer pràcticum la meva experiència va ser molt satisfactòria i espero que aquesta també ho resulti.

Aquest cop he canviat totalment de vessant, si en el primer pràcticum vaig focalitzar el projecte vers les dificultats d'aprenentatge i les necessitats educatives especials amb nens/es amb discapacitat motòrica, ara faig front a un projecte que pretèn si més no també atendre a nens/es amb necessitats educatives especials però enfocat en les altes capacitats.

Considero que aquest tema és present a moltes escoles, però la tradició i/o la manca de formació ha fet oblidar, deixar en un racó a aquells nens/es que "avantatjats" per les seves capacitats es considerava que no necessitaven l'atenció que requerien aquells nens/es amb més dificultat d'aprenentatge.

No obstant cada cop s'atén i es pretén més donar resposta a aquests nens/es amb altes capacitats, i el meu projecte se centra precisament en aquesta temàtica, en poder crear un treball que pugui arribar a formar part del pla d'atenció a la diversitat del centre, que ajudi al professorat a detectar i a donar resposta, a plantejar el treball a realitzar amb aquests alumnes.

Espero que pogueu gaudir i aprendre a través del seguiment d'aquest blog el projecte que tot just començo a engegar, amb empenta i molta il·lusió per poder millorar la meva formació i preparació com a futura psicopedagoga.

Comencem...