Una de les primeres lectures que he realitzat sobre el tema de les altes capacitats ha estat a través de la revista INFOCOP, que la meva tutora em va facilitar, per tal de que pogués fer una ullada al número 51, en el què varis articles d'aquesta feia referència a les altes capacitats.
En aquesta s'emfatitza com molts nens/es tot i les seves capacitats no arriben ni a la universitat (gairebé la meitat dels nens/es sobredotats espanyols) a causa de que el nostre sistema educatiu no dona la resposta adequada a aquests alumnes.
Les causes principals que porten a aquests alumnes a aquests baixos resultats són: l'aburriment, la desmotivació per l'aprenentatge, problemes d'ansietat, aillament i també veure com els seus interessos no coincideixen amb la resta dels companys/es de la seva edat.
A més de les conseqüències negatives que suposa per l'alumne amb alta capacitat, l'article també destaca com aquesta no-resposta suposa un fracàs per la pròpia societat, ja que el fet de que aquests alumnes no arribin a treure profit de tot el seu potencial fa perdre en el camí recursos humans valuosos tant per la ciència, la invesigació, l'art(...).
Hi ha hagut països, com Corea del Sur, que analitzant aquesta conseqüència han fet modificacions en el seu sistema educatiu, per ajudar a millorar el rendiment dels alumnes amb altes capacitats, fent que hagi passat a acupar, en els darrers informes PISA (2009), el primer lloc en els seus resultats.
Tot i que a nivell legislatiu s'ha avançat respecte a l'atenció a aquests alumnes, encara no resulta suficient, ja que la posada en pràctica posterior no sap encara donar la resposta adequada.
Una de les crítiques que es realitzen, sobretot per part de les associacions de nens/es amb altes capaciats, és la inflexibilitat del nostre sistema educatiu, que està més atent en la compensació de les mancances, que el sistema d'adaptacions curriculars que desenvolupa es ineficaç, existeix alhora manca de coordinacuió entre els professionals i una manca de formació per part del conjunt del professorat en aquesta àrea, fent que no estiguin preparats per a realitzar adaptacions curriculars per aquest tipus d'alumnes (...).
Per tant la conclusió és que existeix un gran nombre d'alumnes a les nostres escoles amb altes capacitats que no han estat detectats, on a més hi ha casos que aquestes capacitats es junten amb altres trastorns (déficit d'atenció, hiperactivitat...), fent que les altes capacitats que presenta quedin completament emmascarades per l'altre dèficit.
Aquest primer article, sens dubte, deixa a l'aire un gran nombre de qüestions per a poder ser reflexionades i que ara que estic aterrant en aquest àmbit, tot just iniciant les meves pràctiques, m'estic trobant molts aspectes que en aquest primer reportatge s'analitzen fent-me ser conscient de la situació i problemàtica a la qual hauré de fer front per poder portar a terme aquest projecte amb èxit.
Si voleu llegir més al respecte, altres articles d'aquesta mateixa resposta us deixo el link on podeu trobar la revista en versió digital. Jo a mesura que avanci les pràctiques aniré comentant altres articles que em resultaran útils al llarg de la intervenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada